Per què triar Vincles?
De forma generalitzada als països occidentalitzats, els recursos d’atenció a les persones de la tercera edat es troben ja orientats en un model d’atenció centrada en la persona (ACP). Aquest model, impulsat des dels anys 90’ per la Universitat de Bradford (Regne Unit) abandona el tradicional punt de vista biomèdic, cercant la millora en la qualitat de vida de les persones grans amb demència.
Els principis sobre els quals es fonamenta el model de l'ACP es resumeixen en els següents punts:
-
Considerar la persona com a membre de ple dret de la societat, independentment del seu nivell de deteriorament. Es procura un tracte just, en funció de la situació personal.
-
Tenir en compte el seu punt de vista a l’hora de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció, en lloc d’actuar de forma paternalista. Seguir prenent les seves pròpies decisions per a seguir tenint el control de la seva vida.
-
Considerar la persona com a ésser únic, definit per la seva biografia.
-
Fixar la mirada en les aptituds i capacitats de la persona, en front dels seus dèficits.
-
Proporcionar una psicologia social de suport, emfatitzant la importància que les relacions socials positives tenen en el benestar de la persona.
L’ACP s’enfoca en les capacitats i habilitats de la persona i la considera com a ésser global, no purament biològic. Es fonamenta en procediments i intervencions significatives per l’usuari, que tenen en compte les seves decisions i que van alineades amb el seu projecte de vida.
El fet de necessitar ajuda dels altres, NO ha d’impedir que segueixin prenent decisions sobre la seva vida.
Per contra, el model d’atenció tradicional, intervé únicament sobre els dèficits i sobre la malaltia de la persona. Les decisions preses només tenen en compte el punt de vista dels professionals i no es duen a terme accions si no es poden implantar a gran escala. Aquesta forma de procedir contribueix inconscientment a la desconstrucció de la integritat personal dels usuaris que requereixen recursos assistencials.
Algunes organitzacions amb experiència es troben en plena transició del model de treball que apliquen, amb totes les dificultats que això genera. Nosaltres tenim la oportunitat de desenvolupar un model d’atenció des del mateix naixement de la organització i d’anar produint espais de reflexió ètica, que ens permetin tenir una actitud de millora constant.
COM TREBALLEM?
Basem els nostres esforços en aconseguir el benestar psicològic de totes les persones que conviuen diàriament a “Vincles”. I entenem aquest benestar com la sensació de sentir-se autorealitzat com a persona.
En aquest sentit, ens agrada fer referència a un autor, Abraham Maslow, qui va proposar un model teòric, anomenat “de la motivació humana”, que explica el nostre benestar com una piràmide de necessitats psicològiques que cal anar cobrint.
Segons aquest model, no és suficient tenir cobertes les necessitats bàsiques per ser feliç com a persona, sinó que s’ha de poder lluitar per obtenir fites superiors. Aquests conceptes posen de relleu el caràcter multidimensional de les persones, tot igualant la influència de les esferes biològiques, psicològiques i socials.
Actualment, la tendència de centres assistencials (residències, centres de dia, hospitals de dia i altres) se centra en cobrir les necessitats fisiològiques bàsiques de la persona (alimentació, refugi, descans i higiene). En canvi, nosaltres volem anar més enllà i pujar esglaons, passant per a les necessitats d’afiliació i de seguretat, a través de la generació de vincles d’estimació i acceptació entre els usuaris i les seves famílies, i oferint suport emocional per part dels professionals del centre.
Finalment, a través de l’acompanyament en les activitats significatives de cada usuari, enfortirem la seva autoestima i podrem aconseguir l’ autorealització personal.
L’autorealització de cada persona depèn de múltiples factors com són les seves aptituds, les seves aficions o interessos i curiositats. Tot això, modelat per la combinació de la genètica de la persona i de les seves experiències vitals. És precisament per això que resulta fonamental treballar des d’un model d’ACP: perquè l’autorealització és particular i diferent per a cada persona.
Algunes de les nostres eines de treball són l’entrevista d’història de vida i la generació de relacions socials, aspectes que produeixen grans beneficis en la nostra qualitat de vida.
Les activitats de rehabilitació i estimulació, s’alimenten de les preferències dels usuaris, per tal d’aconseguir un fi terapèutic a través de material i activitats significatives.
Deixem enrere les activitats avorrides o infantils que resulten escassament motivadores.
Per últim, dissenyem un espai ambiental on es té cura dels elements que el conformen (temperatura, il·luminació, estimulació sonora i elements arquitectònics) per tal d’assolir un espai que promogui descans, tranquil·litat i vincles interpersonals satisfactoris.